Estava a s’ombra d’un llum,
a recobro d’un paner.
–Fe’t enllà – No m’hi vull fer!
Jo encara trob que estic lluny!

Si em vas amb carta tapada,
bé em pories avisar!
Supòs que me deus mirar
per una al•lota mundana,
i jo pretenc haver estada
una jove tan honrada
com cap en el món n’hi ha.

Jo voldria que el qui és causa,
bona amor, que sou soldat,
estigués tants d’anys penjat
com a una porta una baula.