Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.
Es festejar vol amor,
i sa feina diligència,
i es casar vol paciència,
i es pecat penitència,
fer examen de consciència
baix d’es peus d’es confessor.
¿Saps què voldria tenir?
una fauç llarga i taiant
i una mà de gegant
per escurçar aquest bocí.