Quan me vares demanar
amb comptes de casar-mós,
jo et vaig dar un “sí” amorós
i en res no vaig reparar.
Cosina poreu esser
per un cosí germà meu;
però, si no ve de Déu,
feines hi veig, Bartomeu,
d’aquesta flor coir-lè.
Hi ha fadrina qui va
per vila “veis-me, veis-mè”,
i se dóna de parer
que això la farà casar.