Un mariner feia sopes
a sa vorera de mar
i un canet hi va anar
i les se va menjar totes.
Aigo vos demanam, aigo,
aigo, i Vós mos donau vent,
i mos gira uses espatles,
i feis com aquell qui no hi sent.
En veure ses parts només,
lo meu bé, on habitau,
tanta alegria em donau,
quasi quasi, com si us ves.