Jo vaig vestit de pedaços;
calçons no me’n puc comprar.
An aquell qui va inventar
sa màquina d’es segar,
li haurien de taiar es braços.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Pollença
521
II
La mare i la filla, garrida mia,
seuen en es portal, garrida guila.
La filla broda seda, la mare broda estam.
Mentres elles brodaven, passà lo seu galant.
La filla es posa a riure, la mare a sospirar.
-¿De què sospirau, mare, de què sospirau tant?
-¿De què vols que sospiri? La gent passa rallant.
Diuen si en tes entranyes s’hi cria un noble infant.
Diuen que està sencinta del Príncep don Juan.
Mira, tu, que, si és nina, a l’hospital ’nirà,
i mira que si és mascle, a dida el donaran.
Set anys estarà amb ella i set anys estudiant.
Set i set són catorze, l’infant ja serà gran,
i li armaran pistoles i també un cavall blanc,
i anirà per la vila matant i degollant.
El Rei dirà a la Reina: -¿De qui és aquest infant?
-De Na Maria Cables i el Príncep don Juan.
Ja no m’anomenaràs
a ninguna part del món.
Estimat, tala com som,
encara m’enyoraràs.
Sa meva al•lota passada
m’ha enviat a demanar.
Jo dic que no hi vui anar,
perque, com la vaig deixar,
era que no m’agradava.