Ai, ai, ai, Catalineta,
que tu la m’has de pagar,
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta!

Etxem! Maria-Aina meva,
anit soparem de cols;
tant si ho vols com si no ho vols,
arribaràs a esser meva.

Rosa, pren-ho amb paciència,
que són coses que ha fet Déu.
Dins sa plaça de Sineu
va morir s’estimat teu
davant sa teva presència.