Jo he vist es sementer que has de segar, Mariona; dies de vent fa qualque ona blava, qui la mar no en dóna; ’par que sia mar qui ve.
Segada
Artà
Jo no sé què pagaria que mu mareta tornàs: si no me bastava un braç, tots dos los me taiaria.
Si mudes, jo ja he mudat; no crec que em siga tardada. Joan, tu m’has arribada a punt de cristià nat.
Quan fórem davant es puig pegàrem un toc de corn: -Gent d’es Rafal, fora son, que sa novia vos fuig!
