Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.

An es camí de Ciutat
n’hi ha que el troben enfora;
jo hi aniria cada hora
per veure mon bé estimat.

Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.