Ho trob d’un homo grosser
qui en es segar diu vega.
Menjar frit dins una pella,
beure vi dins un celler:
en això dic vida alegre!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Inca
Assonant
481
II
M’ho deien i no m’ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un mariner sempre té
la mort darrere s’oreia.
Guerrera, ja el te daré!
Més d’un any ha que em fa nosa:
un homo tan poca cosa
a ca meva no hi cau bé.
Estaba una niña bordando corbatas,
agujas de oro y dedal de plata.
Pasó un caballero pidiendo posada.
-Si mi madre quiere, yo de buena gana.-
Le puso la mesa en medio la sala:
cucharita de oro, tenedor de plaat.
En medio la alcoba le puso la cama:
colchones de hilo, sábana bordada.
A la media noche él se levantó;
de las tres que había, a Elena escogió.
La montó al caballo y se la llevó.
Al llegar al monte, allí la bajó,
y le dijo: -Niña, ¿cómo te llamas?
-Yo me llamo Elena y por mi desgracia.-
Sacó un cuchillo y la degolló.
Arrancó una mata y allí la enterró.
Al cabo de un año, por allí pasó
y vió un pajarito y le preguntó:
-¿Quién es esa virgen que aquí veo yo?
-Esta es Santa Elena que usted la mató.