A sa rota, aquí i allà,
mu mare, hi ha cadellada.
Si em perdeu qualque vegada,
no m’hi vengueu a cercar.
Ses dones d’Alaró ploren
perque es soldats se’n ’niran.
¿Encara hi són i ja ploren?
Què faran quan no hi seran!
Bartomeu, Bartomeuet,
saps que he passada de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.