A ses ombres d’un ciprés
és es nostro paradero;
allà hi deixaren es salero,
sa noblesa i es diners.
Sogreta, jo no tenc res;
vaig a l’aire com el vent,
perque es meu enteniment
es vostro fii el m’ha pres.
Es dematí, com és blan,
ses cabotes d’es cards piquen
i es segadors qui s’afiquen
en es fideus i sa carn.