Com jo vaig sentir tocar
aquelles set bataiades:
–Fadrines enamorades,
correu an es combregar!
Un pi se cria tot sol
perque no té politxó.
Vós ja sabeu, bona amor,
que el qui té superior
no pot anar allà on vol.
Ses fisconades que em dius
a mi em pareixen pessetes:
les me pas p’es maneguins
cap avall per ses faldetes.