Jo me’n vaig a segar avall
i Déu sap quan tornaré,
i d’es doblers que duré,
garrida, farem un ball.
Margalida-Aina, adiós,
jo me’n vaig a ses euveies.
Vós teniu unes tals ceies
bones per uns sestadors.
Ell les aluien pastors;
per ells no, per ses euveies!
Si sa bonança us aufega,
perseverau, bona amor:
no en fan, d’aquests tractes, no,
en no esser de sa color
de sa fosca o de sa pega.