De suquí veig Aireflor,
ses cases i es fasser;
però no veig lo meu bé
que té ses claus d’es meu cor.
Vostra mare es deu pensar
que, si amb mi us heu casada,
que no tendré, estimada,
remei, per donar-vos pa.
Jo m’oblig d’anar a captar
sols per no veure-us estar
en el món desconsolada.
No me pegueu, mu mareta,
per amor del Déu del cel.
Si he rompuda sa gerreta,
ja la pagarà En Miquel.