De suquí veig Aireflor,
ses cases i es fasser;
però no veig lo meu bé
que té ses claus d’es meu cor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Claus, Enyorança, Fassers, La casa, Passió i enamorament, Plantes
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
72
Volum
I
Núm de pàgina
7
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat/ada per l’absència del seu estimat/ada. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Jo som una coïdora
que cui a bona solada.
Tenc lo meu cor qui s’enyora
perquè estic enamorada.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Tradicionari de Mallorca
