Dona Carme, jo voldria,
i don Gabriel també,
que mos véssem, si convé,
en el cel plegats, un dia.
Som En Cosme d’ets Aucells
a Mallorca anomenat.
Així com vós m’heu salvat,
si puc, los salvaré a ells.
Maria, Maria,
Maria, pensè-hi,
que en esser casada
ja no hi ha remei.
Jo me passeig per sa lluna
sense fer mal a ningú.
De jovenetes com tu,
cada passa en trepig una.