No dic que hages d’aplanar
es camí de fer passades,
però tan clares vegades,
s’amor arriba a mencabar.

Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.

Ja diràs a sa guerrera,
es vespre, com hi aniràs,
que no tenc malícia d’ella,
sinó de tu, perque hi vas.