En acabar de segar,
de sa fauç faré dos trossos,
perque tenc tots los meus ossos
qui no es poren doblegar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Segada
Poble
Campanet
Núm de glosa
419
Volum
II
Altres cançons relacionades
Quan atoreien un bou,
molta de gent s’hi atraca.
Es jai té una barraca
que, encara que sia flaca,
quan fa bon sol, no s’hi plou.
De rallar amb tu he acabat,
ramellet, i no em sap greu.
Demana’m si tenc res teu,
i tu dóna’m lo que és meu,
i lo que és estat, sia estat!
Es dia que em vaig casar
tothom cridava: “Novia!”
Tota sa meva alegria
aquell dia s’acabà.
Tradicionari de Mallorca
