A damunt es cisternó
tenc vauma-rosa en remui.
Juan, de sa teva amor
jo no en necessit ni en vui.
Tan fortes tenc ses amors,
les tenc i no mudaré
fins que a ca vostra vendré
per fer mort i vida amb vós.
Si no ho volen los majors
que em comanden, fugiré.
Tot serà causa aquell bé
que mos teníem jo i vós.
Aineta, saps que t’estim!
I pens en tu més vegades!
Jo et daria més besades
que passes no he donades
en el món des que camín.