Una véia que té set fies,
sa major té quatre dies.
La quaresma.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Tal jove n’han soterrada,
i per amor n’ha acabada
sa vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada:
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl·lota meva, adiós!
Estic darrere sa porta
i no m’atur de plorar.
Un abraç heu de donar
an es meu fii, en tornar,
de part meva, si som morta.