Civadeta, civadeta,
que ets de mala de segar!
Voldria tornasses mar
i es camp de blat, sa pleta,
i sa madona, barqueta,
i l’amo per navegar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Artà
870
II
Al•lota, jo vénc a veure
quan mos hem d’amonestar,
perque sa gent no vol creure
que mos hàgem de casar.
A sa presó no s’hi plou
ni s’hi fan feines pesades,
i se paguen ses mesades
amb una verga de brou.
-Jovençana, caminau,
parlarem d’es vostros viures.
Jo pagaria cent lliures
d’estar així com vós estau.
-Vós vos queixau i jo em queix;
mos trebais van a la banda.
Jo en donaria cinquanta
porer-vos carregar es feix!