Dalt es Puig de Galatzó,
que n’hi han seguides tantes,
una guarda de bergantes
encalçaven un pastor.
Li posaren nom Miquel
com el varen batiar,
i ara Déu l’esborrarà,
perque un qui se’n va a robar
ja no pot entrar en el cel.
Senyor, feis-me’l avorrir,
an En Toni, que no el vull,
p’En Joan encobeir,
sa nineta d’es meus ulls.