Un bergant va dir a un altre:
-¿Tu que ets de flor d’aubó?
-¿I tu, de flor de trepó?
No hi ha gaire d’un a s’altre.
Si xeixa penses coir,
no es convertesca en civada;
tendràs sa boca amargada
i no et valdrà s’escopir.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.