Oh Macià, Macià!
Sempre del món t’ho he dit,
que una fadrina en sa nit
amb fil de cosir podrit
te durà allà on voldrà.
Erri, erri, Geladeta,
peu endins i peu enfora;
sé sa paia menudeta,
d’hivern la trobaràs bona.
Si tu em promets de venir,
jo dona t’acceptaré:
lo meu cos t’entregaré;
fé lo que vulgues de mi.