-Bernat, ¿no n’estàs ferit,
d’es mal de damunt s’esquena?
-Sí fa, jo hi tenc una alena
que me puny seguit seguit.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Segada
Poble
Artà
Núm de glosa
371
Volum
II
Altres cançons relacionades
Saps que estic d’enamorada,
Juan, i tu no ho coneixs!
Sa teva amor m’és entrada
fins a s’arrel d’es cabeis.
-Quin jardí tan preciós!
Quina fruita tan madura!
Oh, parral de confitura!
-Però no en menjareu vós!
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Tradicionari de Mallorca
