Vós sou la primera arrel
de qui em vaig enamorar,
i ara que no puc mudar
enc que caiguen trons del cel.
Així és i així serà:
no vos ha de sebre greu:
tots es pastors de Sineu
duen es bossot de ca.
Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.