Altres cançons relacionades
-Llorença, cara de pensa
¿qui t’ha duit sa vermeior?
-Un jovenet de Pollença
me n’ha duita, i a tu no.
Com ella cus, sempre diu:
-Coixinet, si l’informàsseu,
maldament mai el tornàsseu
en lo punt un homo viu!
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Tradicionari de Mallorca
