Altres cançons relacionades
“Enllà, enllà”, diuen dalt s’era;
i tu, ¿que no t’hi vols fer?
Jo em pens que t’arrambaré
per s’esquena sa llendera.
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Voldria que Déu m’aidàs
i un àngel me dugués noves
per sebre tu com te trobes,
com te trobes i què fas.
Tradicionari de Mallorca
