M’escriuràs, en esser mort,
d’allà on aniràs a viure,
i, si tens ganes de riure,
serà que estàs bo i fort.

Bon Jesús, en aquest món,
que som de desgraciada!
N’hi ha que tan joves són
i ventura ja han trobada,
i jo, que som tan granada,
no en trob, i mon cor se fon.

¿Sabeu què em va dir mu mare,
amor, per amor de vós?
Que he mester dos teixidors
que me facen mocadors
per eixugar-me sa cara.