Jo cull branques d’un roser
perque sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual que si fos ton pare.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Montuïri
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Arbres i arbusts (Plantes), Criats i criades, De gènere, Dolor i plany, Enyorança, Erotisme velat, Feines medi urbà, Festeig, Floretes, Flors, Gelosia, Medi rural, Organització domèstica, Organització social, Passió i enamorament, Paternitat, Relació pares-fills, Relacions de parella, Submissió, Tristor, Viatges
Mètrica
7a7b7b7b7b7a7a7a7b
Rima
Assonant
Versos
9
Núm de glosa
132
Volum
I
Núm de pàgina
10
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat per l’absència de la seva estimada. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
L’enamorat es sent abandonat perquè l’estimada a partit per a treballar a casa d’un cavaller. És tal la desesperació que s’ofereix per fer de criat de l’estimada.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Tradicionari de Mallorca
