Allà en el pou de Jacob
estava Samaritana
vermeia com una grana
i cremava com el foc.
Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!
Hi ha febre correntina
que és molt mala de curar.
D’una altra casta n’hi ha
que, amb sis dies de purgar,
està bona una fadrina.