Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor quasi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Binissalem
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Cantadors i glosadors, Déu, Devocionari i advocacions, Dolor i plany, Enyorança, Litúrgia i tradicions rituals, Passió i enamorament, Relacions de parella, Tristor, Viatges
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
10
Volum
I
Núm de pàgina
10
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat/ada per l’absència de la seva estimada/esitmat. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
L’enamorat/ada resignat/ada per la separació encomana a Déu l’estimat/ada.
Altres cançons relacionades
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Jo cant i tenc lo cor meu
que de tristor casi plora;
amor, si us duen enfora,
jo vos comanaré a Déu.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
