Juan, tu debades vetles,
que tanmateix jo l’hauré:
tu sembrares s’ametler,
i altri coirà ses metles.
Jo li peg amb so fauçó
i amb so davantal vermei.
Ja ho veurem, en fer solei,
debanar un segador!
Noltros venim damunt fuia;
tant mos ès com no mos ès.
L’amo, si no ens donau res,
ho direm per onsevuia.