Un reïm de catorze roves
va madurar un borró;
ja ho pot dir mon companyó,
qui va dur, per taiar-ló,
vint-i quatre destrals noves.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ceps, parrers, raïms i vinya
Selva - Biniamar
50
II
Aquí en duc una de bona:
¿qui és que, d’homo, torna al•lota,
i puja i creix a poc a poc
fins que arriba a fer-se dona?
L’ullastre, que torna olivera.
No hi ha estrella com sa lluna
p’en sa nit donar claror,
ni sol amb més resplendor
quan el fa devers la una.
Trist estic com vos veig trista
i plor quan veig que plorau;
me’n vaig com vós vos n’anau,
mirai de la meva vista!