Tot lo del món terrenal,
tot això ho hem de deixar.
Un dia el Pare vendrà
i a tots mos judicarà,
sia de bé com de mal,
i l’esperit infernal
bé estarà qui no el veurà.

Jo duc mocador p’es coll
per porer fer de currete;
tenc s’al•lota pretimete
i em du allà on ella vol.

Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!