Pobre de Juan Amer!
Ja en deu passar, de trebai!
Es dilluns se’n va a sa Vall;
fins es dissabte no ve.
Plorant donaré entenent
que enyor mon pare i mu mare,
i jo enyor lo meu compare
qui em dóna pena i turment.
Quan la menen a abeurar,
li treuen sa panxa,
i quan ha begut
la hi tornen posar.
Una màrfega.