Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?

Si tu ets passada de llis,
a mi ben poc se me’n dóna:
si ets fis de patrona,
jo ho som de mariner llis.

Enguany hi veniu com hoste;
l’any qui ve no serà així
perque en venir a Santanyí
ma casa serà ca vostra.