A dins Son Sureda Pobre ja no m’hi veuran tornar, perque hi vaig cuidar deixar, amb un any que hi vaig segar, sa carn, sa pell i sa roba.
Segada
Manacor
Qui an es crancs té afició, sempre el veis agenoiat, i sol dur un peix penjat a un bocí de bastó.
Ses dones de Son Servera se’n van i fan remolí: -¿Que mos hi arremolinam? -Arremolinem-mos-hí.
Duen dol a Son Sureda i a Son Cotoner també. Bona nit, Catalineta. Demà vespre tornaré.
