Jo sempre m’ho vaig pensar,
que a venir no duraries,
bandera de campanar
no dura més de vuit dies.

¿De ses primeres amors,
mu mare, em voleu privar?
Un abre que vaig sembrar,
¿ara el me voleu taiar,
que veis que va poderós?

A devers Sa Punta un temps
no m’hi poria alegrar,
i ara, de poc ençà,
sempre hi tenc mos pensaments.