Vós me donau carn d’espatla,
careta de vin-blanc dolç.
Allà a s’hostal de sa Pols
es saig va penyorar es batle.

De Sóller N’Andreu Tambor
tots es parrals avigila
i en sa nit s’hi enfila
descalç per no fer remor.

A Valldemossa es jovent
du sa roba ben posada,
planxada i emmidonada,
però es reol, tal vegada,
s’engronsa sense fer vent.