Jo i sa meva doneta tots solets mos hi pegam, i en venir es vespre lligam set garbes y una restreta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Garbes i cavaions
Artà
782
II
Corb, ton pare és mort, ta mare badaia dins un sac de paia, que li calen foc.
Es xoric que hi ha a Morell se sol posar dalt ses soques i fa por a ses miloques i s’estoja es polls per ell.
Jo voldria tenir vaumes per madurar duraions. Per falta de garbaions, l’amo roegà ses paumes.