Jo i sa meva doneta
tots solets mos hi pegam,
i en venir es vespre lligam
set garbes y una restreta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Garbes i cavaions
Poble
Artà
Núm de glosa
782
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ses al•lotes de Maria,
com no tenen res que fer,
se pinten a un paper
com Sant Josep i Maria.
¿Saps què em va dir En Regalim,
un dia, amb una cançó?
Que “era mal s’estar redó”;
i jo li vaig dir que no:
que era més mal estar prim.
L’obra més agraciada
que mai cap artista ha fet:
vostra carn és sang i llet
que Déu del cel ha mesclada.
Tradicionari de Mallorca
