Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Espigolar
Poble
Artà
Núm de glosa
300
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa fia d’en Colau Xina
n’era tan fina
com un mirai:
té quinze pams d’oreia,
setze de ceia
i devuit de nas.
An el sol robau claror
i a sa lluna sa tesa;
an el noble, la noblesa,
i a la neu la blancor.
A Son Fortè’ es combregar
no em som temut que hi anàs.
L’amo té baldat es braç
de s’ase que el va mossegar.
Tradicionari de Mallorca
