Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Espigolar
Poble
Artà
Núm de glosa
300
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un temps sa veinada em deia:
“En Tal te comana molt”.
I ara s’ha girat es solc,
cada qual per ell peleia.
Dona de viudo pot dir,
si li retreu s’enterrada:
-¿Que no saps que aigo passada
no fa moldre cap molí?
Gabriel, Gabrielet,
mirai de la meva vista:
fe’t a comptes si estic trista,
no puc viure en no veure’t.
Tradicionari de Mallorca
