Voldria que Déu posàs
en el cel una envelada
per tota s’espigolada
de sa meva enamorada,
perque es sol no la tocàs.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Espigolar
Poble
Artà
Núm de glosa
300
Volum
II
Altres cançons relacionades
L’amo Andreu de s’Heretat,
guardau bé sa fia vostra,
que, encara que sia escorxa,
no us fieu d’un afamat,
perque jo m’hi he trobat,
de fam desembancalat,
i no deixava cap crosta.
-S’aigo, que és maina de Déu,
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar:
que és ingrat aquest cor teu!
-No és que sia estat ingrat:
tu, que em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cor te daria
si anaves amb lleialtat.
No hi ha vila com Ciutat
ni parròquia com la Seu,
ni capellà com el bisbe,
ni barca com es correu.
Tradicionari de Mallorca
