Mala olor llança sa ruda,
Margalida, i no en dic més.
Voldria esser es teu confés
per donar-te, i no més,
sa penitència feixuga.
¿Voleu escoltar, germà,
una paraula secreta?
¿Vós que sou aquell xuieta
qui tocava sa corneta
com duien Cristo a enterrar?
Jo tenc un vestit de seda
i sabates de xarol.
No me mires sa camia
que s’afua an es cerol.