Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
Cara de rosa encarnada,
primer mira lo que fas,
que de mi et recordaràs:
si et veig amb altre casada,
llavò seràs condemnada
es dia que et moriràs.
Dia vint de juriol,
Margalida, tu fas festa;
treu es cap a sa finstra
i veuràs com surt es sol.