Un homo, quan és fadrí,
tot són flocs i banderetes;
es sous li tornen pessetes.
Com és casat, no és així.
Sa dona ha de mantenir
i s’al•lot ha de vestir
de draps, faixes i braguetes.
Fins a Algaida, hi som estat;
ara a Llorito no ho sé:
està damunt un coster
a un lloc molt retirat.
De sa guerrera no em queix
ni s’amistat vui trencar.
Molt el m’has de comanar
com a ca teva anirà,
i jo faré lo mateix.