Sa de Sa Talaia és fina
i amorosa en so parlar:
serà mala de casar,
maldament sigui fadrina.
Jo no sé de què t’entones,
mirai de m’enteniment,
que ses paraules i plomes
com aqueixes que tu dónes
a l’aire, les s’en du es vent.
Jo menjaria lleu fred,
panades sense escaufar,
i vi sense roegar,
i sobrassada amb suquet.