D’onsevuia venga es vent,
a mi no em trabucarà.
I En Toni Baltasar
mos ha de dur s’aigordent.
Encara que l’amo em diga:
-Baix i arreu, andritxol-,
sempre hi ha qualque redol
que no tai sinó s’espiga.
Cosa d’un any deu haver
que un fadrí salut m’envia,
i no s’ha donat, un dia,
amb cor de demostrar-sè.