Sant Antoni gloriós,
de mal mos heu de guardar;
dau-mos força per passar
aigo, fang i encalladors.
A mi em pareixen pessetes
ses fisconades que em tires:
les pos dins ses maneguines
i sols no toquen voretes.
Davant ca teva, estimada,
un temps passava cantant,
i ara en passaré plorant
perque sé que t’has casada