Garrida, davant ca vostra,
un abre jo hi vui sembrar,
i sa fruita que farà
tant serà meva com vostra.

Si véns a sa meva fibla,
beuràs fins que tengues set.
Una te’n diré de dret,
perque asseure’m no és possible.

Com sa veinada em dirà:
-Dona’m un poc d’oliet-,
jo li respondré tot dret:
-Saps que en tenia, de fred,
per dins aquell olivar!
Ses ungles hi vaig deixar:
si les vols anar a cercar,
ja te’n donaré un poquet.