Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.
M’he fet un vestit de dol
enrevoltat d’alegria, i el m’he posat cada dia
des que s’estimat no em vol.
Erri, muleta de cotxo,
’nirem a Son Ribot,
veurem na Juanota
qui bolca es seu al•lot.
Al•lot, al•lot, al•lot!