Ses raboes de s’algar
són llestes i veietones,
i llavò com a redones
i maletes d’agafar.
Jo i tu, Juana-Maria,
¿que no devem fer paper?
Com nostra mare ens tengué,
Nostro Senyor, ¿que dormia?
Senyor, que és de diferent
d’ara an aquest temps passat!
Per amor seria anat
de llevant an es ponent,
i ara que la tenc present
me gir a s’altre costat.