S’aiguera no tendrà floc en no esser d’aquell estret: ha romput es cadafet perque beguéssem més poc.
Aigueres
Sant Joan
Jo pagaria cent sous –si los vols, vet-los-t’aquí-, porer rallar amb un fadrí qui mena un parei de bous.
Vós me deis “rosa encarnada”; i jo, ¿què vos diré a vós? Vos diré “clavell hermós coït de dematinada”.
Hi ha dona que farà de pedaços un vestit, i una altra, ramell florit, roba nova tudarà.
