Altres cançons relacionades
A damunt En Porrassar
hi tenc sa meva posada,
i en veure coloms passar
n’agaf un: el que m’agrada.
Una cançó ben dictada,
de quatre mots està bé;
de cins i de sis, també;
i de set, ja és codolada.
Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.
Tradicionari de Mallorca
