Una dona em va cridar;
casi no la coneixia;
per favor em va demanar
que li festejàs sa fia.
-Sa vostra fia n’és tenra,
encara, per festejar.
Si vós heu de mester genre,
Déu ja vos n’enviarà.
Això és son pare,
això és sa mare,
aquest demana pa,
aquest diu que no n’hi ha,
i això és sa porcelleta
que demà hem de matar
i fara nyic, nyic, nyic, nyic!
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.