Un davant, s’altre darrere,
com un cà mal seguidor,
li donaren s’entambor
a s’aigovés de darrere.
Jo tenc un moixet
que és molt devertit:
quan li dic “petit”,
me dóna es peuet.
Qui s’enamora, no té
una hora de llibertat,
i tu vius més descansat
que no el mateix cavaller:
només véns quan te cau bé,
mai quedes descompassat.
Ja hi romandràs enganat,
per algun temps! Deixa fer!
Que jo t’escriuré un paper,
sense ploma ni tinter,
que per tu serà sobrat!