La Mare de Déu de Lluc
sempre mos tanca ses portes.
Quatre volltes, quatre voltes
i a l’instant ja està batut.
Oh quin dissabte tan trist!
I jo esperava alegria!
M’envià a dir que vendria
s’estimat, i no l’he vist.
Jo davall en es torrent
i em pos en es roquissar,
tot d’una em sec a sullà
esperant que faça vent,
i, si no en ve de rabent,
torn agafar l’armament
i ja li he estret de d’allà.