Altres cançons relacionades
Al qui ralla amb lo meu bé
sa saliva li deu crèixer.
Sonau llarga sa mateixa,
que és de marit i muller.
Totes ses saboneries
que hi ha a sa part de llevant,
si les emprasses rentant,
encara no lluiries.
Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Tradicionari de Mallorca
