-Bona diada fa avui – va dir es pastor de sa Torre; -de tant de caminar i córrer, duc sa camia remui.
Pastors
Artà
¿Saps què voldria tornar? Ses calces que dus posades, tan sols per esser tocades de ta preciosa mà.
A Aubarca, devora mar, hi tenc sa meva alegria: un jove que em fa passar molt de turment, vida mia.
Jo no he de menester que altri em faci s’escudella. Jo estic enamorat d’ella, i ara ni mai mudaré.
