Es festejar he acabat
amb tu, i no me sap greu.
Tu ara dona’m lo que és meu,
i lo que és estat, sia estat!

¿Per què te’n vares anar
sense dir-me adiós?
Cara de clavell hermós,
‘caba de fer-me penar.

A s’amor vaig dir un dia:
-¿Què faran aquests gerrers?-
Em va dir que no temés,
que menjàs i que begués,
que només se devertia.
I jo, sa por que tenia,
que no es devertís de més,
i que altri la se’n dugués,
i jo burlat romandria.